Una pàgina més

One more site

Avui:





 

I més





@CanalRepublica


Ajuda a nenes i dones de Nepal
Donacions a través de GoFundMe
Donacions a través de MiGranoDeArena
Dona a be artsy a través de Teaming









Titular notícies

Leonardo Boff escriu sobre la crisi ecològica i socioeconòmica actual: 'Crisi terminal del capitalisme?'

Diumenge 31 Juliol 2011

En l'article, l’autor, ecologista, escriptor, teòleg de l'alliberament i pensador brasiler, manté una tesi que explica que la crisi actual del capitalisme és terminal, perquè amb l’actual model globalitzat s'han saltat els límits de la Terra, amb depredació extrema, i perquè ja es tracta d’una crisi en el sentit més ampli, que afecta als mateixos països del cor del sistema.

“Vinc sostenint que la crisi actual del capitalisme és més que conjuntural i estructural. És terminal. Ha arribat el final del geni del capitalisme per adaptar-se sempre a qualsevol circumstància? Sóc conscient que poques persones sustenten aquesta tesi. Dues raons, però, em porten a aquesta interpretació.

La primera és la següent: la crisi és terminal perquè tots nosaltres, però particularment el capitalisme, ens hem saltat els límits de la Terra. Hem ocupat, depredant tot el planeta, desfent el seu subtil equilibri i esgotant els seus béns i serveis fins al punt que no aconsegueix reposar pel seu compte el que se li ha segrestat. Ja a mitjans del segle XIX Karl Marx escrivia profèticament que la tendència del capital anava en direcció a destruir les seves dues fonts de riquesa i de reproducció: la natura i el treball. És el que està passant.

La naturalesa efectivament es troba sotmesa a un gran estrès, com mai abans ho va estar, si més no en l'últim segle (...). Els fenòmens extrems verificables en totes les regions i els canvis climàtics, que tendeixen a un escalfament global creixent, parlen a favor de la tesi de Marx. Sense naturalesa com es reproduirà el capitalisme? Ha donat amb un límit insuperable.

El capitalisme fa precari o prescindeix del treball. Hi ha gran desenvolupament sense feina. L'aparell productiu informatitzat i robotitzat produeix més i millor, amb gairebé cap treball. La conseqüència directa és la desocupació estructural.

Milions de persones no ingressaran mai en el món del treball, ni tan sols com exèrcit de reserva. A Espanya la desocupació arriba al 20% de la població general, i al 40% dels joves. A Portugal al 12% del país, i al 30% entre els joves. Això significa una greu crisi social, com la que assola en aquest moment Grècia. Se sacrifica tota la societat en nom d'una economia, feta no per atendre les demandes humanes sinó per pagar el deute amb els bancs i amb el sistema financer. Marx té raó: el treball explotat ja no és font de riquesa. Ho és la màquina.

La segona raó està lligada a la crisi humanitària que el capitalisme està generant. Abans estava limitada als països perifèrics. Avui és global i ha arribat als països centrals. No es pot resoldre la qüestió econòmica desmuntant la societat. Les víctimes, amb les noves avingudes de comunicació, resisteixen, es rebel·len i amenacen l'ordre vigent. Cada vegada més persones, especialment joves, no accepten la lògica perversa de l'economia política capitalista: la dictadura de les finances que, via el mercat, sotmet els Estats als seus interessos, i la rendibilitat dels capitals especulatius que circulen d'unes borses a les altres obtenint guanys sense produir absolutament res a no ser més diners per als seus rendistes.

El mateix capitalisme va crear el verí que el pot matar: en exigir als treballadors una formació tècnica cada vegada millor per estar a l'altura del creixement accelerat i de la major competitivitat, va crear involuntàriament persones que pensen. Aquestes, lentament van descobrint la perversitat del sistema que escorxa a les persones en nom d'una acumulació merament material, que es mostra sense cor en exigir més i més eficiència fins al punt de portar als treballadors a un estrès profund, a la desesperació, i en alguns casos, al suïcidi, com passa en diversos països i també al Brasil.

Els carrers de diversos països europeus i àrabs, els "indignats" que omplen les places d'Espanya i de Grècia són expressió d'una revolta contra el sistema polític vigent a remolc del mercat i de la lògica del capital. Els joves espanyols criden: «no és una crisi, és un robatori». Els lladres estan establerts a Wall Street, al FMI i al Banc Central Europeu, és a dir, són els grans sacerdots del capital globalitzat i explotador.

En agreujar la crisi creixeran a tot el món les multituds que no aguantin més les conseqüències de la sobreexplotació de les seves vides i de la vida de la Terra i es rebel·lin contra aquest sistema econòmic que ara agonitza, no per envelliment, sinó per la força del verí i de les contradiccions que ha creat, castigant a la Mare Terra i afligint la vida dels seus fills i filles”.

Traduït al català per l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG).
Font: xarxanet.org/internacional

Últimes Notícies