Una pàgina més

One more site

Avui:





 

I més





@CanalRepublica


Ajuda a nenes i dones de Nepal
Donacions a través de GoFundMe
Donacions a través de MiGranoDeArena
Dona a be artsy a través de Teaming









Titular notícies

"Katmandú: un espejo en el cielo": un film de ficció sobre un projecte de cooperació

Divendres 17 Febrer 2012


La societat de Nepal, dividida en castes, amb fortes desigualtats i molt complexa, és el context d'aquesta pel·lícula, basada en fets reals, estrenada aquest febrer i dirigida per Icíar Bollaín. És la història d'una mestra catalana que va a Nepal, als anys 90, per fer voluntariat en una escola.


El sistema educatiu és de pagament i no hi tenen accés els nens de les castes pobres. La mestra crea una ONG aquí per tirar endavant el seu projecte a Nepal. La mestra també crea la seva pròpia escola al país i aplica el seu model pedagògic, al barri més pobre de la capital, Katmandú. Inverteix els seus diners i torna a Catalunya a trobar finançament, de fons públics de cooperació, i privats.

 

Un film basat en una història real que també ens serveix per la reflexió sobre models de cooperació

 

El film està basat, amb elements de ficció, en el llibre "Una mestra en Katmandú", de Vicky Subirana, que va ser mestra al Nepal i que va fundar aquí l'Associació Amics de Vicky Sherpa, associació més tard convertida en la Fundació Eduqual, amb la finalitat de portar a terme projectes basats en la pedagogia i l'educació de qualitat com a eina de canvi social adreçada als més desafavorits.

 

Tràiler de la pel·licula: Katmandú: un espejo en el cielo

Una possible reflexió és que, en el film i en la història real, la complexa realitat d'un país xoca de front amb un projecte pensat amb mentalitat occidental, difícil d'aplicar, tot i que vol ser una solució a un problema també molt real i que dóna algunes respostes.

 

Un film doncs amb moltes lectures i que provoca reflexions sobre els models del món de la cooperació al desenvolupament. Algunes reflexions que s'han realitzat al voltant del film i la realitat en la qual està basada són entorn als models personalistes, i la necessitat de formular projectes adaptats a les realitats dels països “receptors” de cooperació, amb participació activa de les comunitats d'aquests països.

 

També reflexions entorn l'espontaneïtat i de la visió de “descobriment personal dels cooperants”. Altres reflexions, ja fora de l'anàlisi del film, es fan entorn a la tecnificació del món de la cooperació i dels models de les grans organitzacions internacionals de cooperació al desenvolupament. En definitiva, pels que coneixeu gens, una mica o molt el món de la cooperació, una pel·lícula recomanable per estimular la reflexió.


Últimes Notícies